Quatre figues

Biblioteca Valenciana

Don Manuel era l’amo i senyor d’un gran nombre d’hectàrees de terra dedicades a l’agricultura. Era amo i senyor de casa, de les seves terres i dels seus treballadors. Els contractava per quatre “xavos” perquè, si els dona més a estos pobres desgraciats, ell es queda amb menys.

━Ma’ que són desgraciats… ━li explicava a la seua dona━ No em fie un pèl del Vicent, el del tío Boro. Eixe malandrí, estic segur, es porta producte a casa. Perquè més d’un dia li he vist les butxaques plenes quan se’n va, per molt que intenta dissimular-ho.

Miguel també treballava per a Don Manuel. Però Miguel no semportava res a les butxaques perquè no tenia sis boques per alimentar a casa, com li passava al seu company Vicent. Miguel tenia quinze anys, als seus pares i un germà i una germana. Per més penúries que passaren, encara no s’havia vist en la situació de endur-se res.

Al final de la jornada, segons les ordres del capatàs, Miguel i Vicent havien de recollir les figues que havien caigut de la figuera que hi havia al marge i ficar-los en un sac d’arpillera per als porcs de Don Manuel.

Després de mitja hora recollint i gairebé a punt d’acabar, Miguel i Vicent es van asseure a l’ombra per beure un poc d’aigua i poder combatre la calor sufocant d’un sol cada vegada més alt i més proper. En seure Vicent, en una pedra gran baix la figuera, un parell de figues van caure de la butxaca dels seus pantalons. Els dos companys van mirar a terra, a estes dues peces seques i plenes de terra.

A Vicent se li’n va anar la sang del cap al cor i a la panxa, ja se sabia pillat en falta.

━Miguel, són per als meus xiquets ━li va dir en un gemec.

Miguel va acatxar el cap. Sentia una pena enorme pel seu company, tan treballador i diligent.

━A … A nosaltres no ens arriba amb els quatre xavos …

━Ho sé ━el va interrompre Miguel━ ho sé, Vicent. No has de donar-me explicacions ni témer res per part meua.

Després d’este moment de germanor, els dos homes van seguir omplint el sac amb figues per als porcs de Don Manuel.

L’endemà, van marxar els dos a un altre camp, en els bancals de darrere de la casa de Don Manuel. Allà també hi havia dues figueres i, als seus peus, un mantell de figues passades plens de mosquits.

A meitat matí va aparéixer el senyor de les terres i secant-se la suor del front amb un mocador, va saludar als dos treballadors:

━Bon dia.

━Hola Don Manuel ━ li va dir Miguel mentre continuava recollint figues. Vicent, en canvi, havia parat de recollir i s’havia posat alçat davant del senyor. Es retorçava els faldons del blusó de manera nerviosa. Miguel el va mirar de reüll, maleint la sort del seu company, que no coneixia l’art de la dissimulació.

━Vicent, te veig nerviós… ━li va dir Don Manuel, amb un somriure de mig costat.

━Jo? Jo, no Don Manuel… És, és que fa molta calor ━Però la realitat era molt diferent. Vicent va començar a suar i a retorçar encara més el blusó.

━I més calor que t’entrarà, poca vergonya! ━Don Manuel va alçar el braç amb intenció de pegar a Vicent.

Miguel, sentint la ràbia atrapar la seua gola, va parar de recollir i va mirar a Don Manuel directament als ulls.

━Pare Don Manuel.

━Qué? Com que pare? Tu saps el que fa el pocavergonya este? ━li va escopir el senyor a la cara━ Em lleva els meus fruits! Dis-li que t’ensenye el que porta en eixes butxaques, que li van a caure els pantalons del que li pesen! Sinvergüensa!

Vicent va acatxar el cap i amb mans indomables, va traure set o huit figues esclafades de les butxaques. Miguel no va poder més amb la humiliació que estava patint el seu company:

━Crec que l’únic sinvergüesa que hi ha ací és vosté! ━Don Manuel va obrir els ulls de par en par━ Com s’atreveix a atemorir així a Vicent? Per quatre figues passades? Per quatre figues que van per als porcs? Què no faria vosté per donar-li menjar a la seua filla? Què no faria vosté?!

━Val, val, Miguel… ━va dir ensenyant-li els palmells de les mans━ No et poses així. Que s’emporte els que vulga per als xiquets.

Don Manuel se’n va anar pensatiu. Miguel va soltar tot l’aire que estava reprimint després d’explotar. Vicent estava plorant.

━Miguel…

━Calla, Vicent. Seguim.

En acabar la jornada, cadascun es va disposar a tornar a sa casa. Quan se separaven en el camí, Vicent li va donar les gràcies a Miguel i li va confessar com se sentia d’avergonyit.

━Vergonya ha de tindre el que veu als teus fills sense res a emportar-se a la boca i li és igual.

━Gràcies, Miguel. Eres un bon home.

Don Manuel, a casa, mirava a la seua filla Concha menjar-se el guisat i es va imaginar als xicotets de Vicente repartint-se unes figues terroses i passades.

Lorena A. Martí

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *